En casa Antònia Font ya son todo un clásico del verano. Cuando empieza a apretar el calor dos cosas son obligatorias: sacar el ventilador y que suene alguno de sus discos.
Estos mallorquines me sacuden el frío y la tristeza del cuerpo y me ponen automáticamente de buen humor. Como el sol tibio de primavera sobre la piel.
Antònia Font y la Bratislava Symphony Orchestra:
Un dia que te sobren vitamines,
sa casa i sa teulada tan intenses,
s’al·lota s’entretén amb una planta
i deixa sa terrassa com sa Terra.
Canvies s’aigua de sa cadernera
i bufes perquè volin ses clovelles
i deixes que una verge primavera inundi
tots es metres cúbics que has pagat amb sa hipoteca.
T’estim, jo volia fer un reggae,
t’estim, crec que això és més un vals,
redunden aquestes paraules
damunt tot lo que hem fornicat.
Les quatre i es carrer se posa en marxa,
s’estressen que fan tard ses dependentes
i baixes que tens hora a en Buades,
li diràs que en es costat es 3 i que a damunt es 4
I escures una cuina de tres dies
i grenes passadissos de cent metres
i gastes mil durets en es Caprabo
i deixes sa gelera més decenta.
T’estim, jo volia fer un reggae,
t’estim, crec que això és més un vals,
redunden aquestes paraules
damunt tot lo que hem fornicat.
T’estim, jo volia fer un reggae,
t’estim, crec que això és més un vals,
t’ho dic perquè no em vull fer el hippie
t’ho dic perquè ja tenc una edat.
T’estim, jo volia fer un reggae,
t’estim, crec que això és més un vals,
redunden aquestes paraules
damunt tot lo que hem fornicat.
Del disco Coser y Cantar, absolutamente fabuloso.
